Amb retard reprenc aquest blog. Ho faig gairebé després d'haver-me'n oblidat. Encara avui em sento nàufrag del meu particular mar de dubtes. L'erosió del temps no ha estat debades. D'aquella buidor no en diré res, no em cal. Sóc aquí i m'aferro a la possibilitat de refer el camí silent dels meus mots. Traçaré paraules redescobertes sota les pedres, de platges i camins. D'arenades oblidades que avui ja no ens reconeixen. Apilaré mots per fer-ne poemes de sorra. Llavors la mar els bressolarà i els abocarà a la incerta dansa de les onades. A cavall del vent la salabror amarà oblits i silencis. Potser per això, avui trenco aquest buit amb el desig d'espolsar-me el fons de les butxaques.